Un compromís amb Joan N. García-Nieto

Joan N. García-Nieto París ens deixà un 23 de juliol de l’any 1994, ara fa 25 anys. Pels que el vàrem conèixer és una ocasió per recordar el seu paper i el que va representar pel Baix Llobregat, però també un moment per fer-se la pregunta colpidora i sincera que em feia un amic: qui recorda avui a en Joan i el que ell va representar?

Cal reconèixer que avui poques persones saben qui va ser i el que va representar en Joan i desconeixen les lluites socials de la comarca, les que la van singularitzar els anys 70 i 80 del passat segle en l’entorn metropolità de Barcelona i que van conformar, en bona mesura, el que és avui. Cal dir que si avui el Baix és una terra de progrés i, en certa manera, un paradigma d’inclusió social i diversitat cultural, respon al fet que la vella utopia que pensava en Joan ha estat una realitat en la transformació de la comarca.

Clar que en Joan, si m’escoltés, mostraria el seu desacord i em corregiria, tot dient que ell va ser un més entre la gent sense veu, un més dins d’una acció col·lectiva que es va resistir a ser gent subalterna convertida en mà d’obra barata per la indústria i els serveis dins d’un territori subaltern. Per que ell era i volia ser un més en el Baix dels iguals, un somni compartit d’en Joan i de molta gent que l’estimava. Aquella gent que aleshores pensava i lluitava per una utopia: un Baix Llobregat de progrés i modern respectuós de les seves diverses identitats, però sobretot inclusiu, que no deixés a ningú enrere; una comarca de tots, dels que ja hi eren i dels vinguts d’altres terres.

En Joan promogué sempre valors. Des de l’escola de formació social del Baix per a joves i sindicalistes, en el seu compromís personal amb les CC.OO. clandestines i a Bandera Roja primer i en el PSUC. No era pas un agitador. La seva tasca s’adreçava a ampliar el coneixement de les persones, dotant-les de capacitat d’anàlisi del seu entorn laboral i social; coneixement de la empresa capitalista, de la història dels moviments socials, de contacte amb el moviment sindical europeu i del tercer món, de les darreres teories i anàlisi dels moviments socials, i sempre amb contacte amb líders sindicals i polítics alternatius d’arreu d’Europa i del món.

En Joan ajudava al moviment sindical i social a ampliar el seu enfocament, posant en contacte les lluites del dia a dia amb altres referències, a fi d’ampliar el seu abast per tal que el seu major impacte permetés millores concretes i una major acumulació de forces. Així mateix, ajudà a obrir canals de solidaritat i aliances amb les lluites sindicals d’altres sectors acomodats econòmicament, interpel·lant-los per aconseguir la seva solidaritat cristiana i/o democràtica.

En el seu sentit més ampli, en Joan cuidava a la seva gent de Cornellà i de tot el Baix Llobregat, però sempre va ser un més a les lluites, aportant sentit sobre el seu abast últim, com a element de transformació i canvi. Ho feia des de la seva doble dimensió de cristià i intel·lectual. Fou un pensador del sindicalisme i del moviment veïnal i un lluitador més entre els constructors de la comarca actual, de la que avui podem gaudir.

El Baix Llobregat és el resultat de les il·lusions, els sacrificis i les lluites d’ahir, dels que col·lectivament volien aconseguir drets polítics i sindicals, millores en la qualitat de vida i millors salaris. La vida institucional democràtica, l’estat del benestar i la seva protecció actual són la seva més gran conquesta. Encara, però, queda camí per fer, doncs no s’ha aconseguit acabar amb les desigualtats i les injustícies i la marginació. El fet de poder gaudir de les conquestes de les lluites d’ahir ens compromet a seguir lluitant per noves utopies, davant dels reptes presents i injustícies de cada dia.

El record necessari d’en Joan no ha de ser pas un exercici de nostàlgia, d’engrandiment o mitificació de la seva persona. No es correspon ni al seu sentir ni a la seva actitud vital. La seva memòria, més aviat, ens interpel·la i ens crida a lluitar per noves utopies, ja que encara les desigualtats i les injustícies marginen a moltes persones de la vida ciutadana.

25 anys després el teu compromís és el nostre.

Francesc Castellana i Aregall, president de la Fundació Utopia

Joan-N-Garcia-Nieto-c

La Fundació Utopia Joan N. García-Nieto, Estudis socials del Baix Llobregat és una entitat creada l’any 1990 a iniciativa de les principals forces sindicals del Baix Llobregat (CCOO i UGT), juntament amb els ajuntaments de Cornellà i Sant Feliu, el Consell Comarcal, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Els seus objectius se centren en oferir un servei públic de consulta d’un arxiu únic constituït per valuosa documentació de caràcter històric, social i sindical; i crear un espai de reflexió plural i obert on es poden conèixer i analitzar els nous reptes i canvis a què s’enfronta la societat, especialment en relació amb el món del treball.
La Fundació Utopia, al llarg de més de vint anys de vida, ha esdevingut un referent en la realització d’activitats i estudis en el camp dels moviments socials, la seva història i el desenvolupament econòmic.
Les activitats de la Fundació es distribueixen en quatre àrees de treball:

1. Centre de documentació. És l’espai que aplega, gestiona i difon el fons documental de la Fundació, relacionat amb els moviments socials donats al Baix Llobregat des de principis del segle XX a l’actualitat.

2. Fòrums de debat. Cicles de conferències, jornades i seminaris que la Fundació organitza regularment per tractar en profunditat tots aquells temes que formen part del seu àmbit d’estudi, és a dir, els canvis en els valors socioculturals; en les formacions polítiques, socials i sindicals; en les estructures educatives i productives; en l’aparició de noves formes d’economia social; en l’articulació de la societat civil i del teixit associatiu; en els hàbits de consum, d’oci i de lleure; i en les noves formes de pobresa i marginació. En cadascuna d’aquestes conferències, la Fundació compte sempre amb la participació d‘experts en la matèria.

3. Publicacions. La Fundació edita regularment materials científics de difusió del seu fons documental (Papers d’Utopia), així com d’altres documents que considera d’interès en relació amb les seves activitats i serveis.

4. Educació-formació. La Fundació posa a l’abast de la ciutadania i, principalment, dels centres educatius un servei documental i de suport a les activitats que es duen a terme en el marc del currículum formatiu dels joves estudiants, com ara, els anomenats treballs de recerca. Igualment, el servei és obert a la investigació que es duu a terme en l’àmbit universitari (professorat, treballs de final de grau, tesis doctorals).